Estàvem a punt d'arribar a Manresa.
Per la finestra es podia observar el gran monument de Manresa... el parking que mai l'acabaran per problemes econòmics i fa que l'aspecte de Manresa sigui semblant a un assaig d'una bomba atòmica, vaja que l'impacte ambiental és bastant gran, sort de la nostra catedral. El tren anava tirant endavant i endavant... de cop (passat uns minuts) para, cal a dir que Manresa és la última parada del trajecte... el maquinista trigava en obrir les portes... i de cop diu: Senyors passatges hauran de passar a l'últim vagó pq ens hem passat de l'estació. En aquest moment estàvem tots flipant!!! el tren ha sudat de nosaltres, no érem ningú o érem ganat i estàvem a anys lluny de l'estació. El maquinista ens va obrir les portes i ens vem trobar que havíem de saltar del tren, però clar, la distancia de l'escala al terra era considerable, comparable a una cascada si hagués plogut. Saltem...!, els lligaments poden patir un trencament, però clar el gimnàs enforteix els lligaments. I ens vem trobar que el terra hi havien pedres volcàniques del tamany de pilotes de futbol americà, per un moment estàvem en un capítol del último superviviente, només faltava una càmera. Total, ens vem queixar per els dany físics i psicològics, ah i el tren va arribar més de 30min. Un altre bitllet gratis per la saca.
Per la finestra es podia observar el gran monument de Manresa... el parking que mai l'acabaran per problemes econòmics i fa que l'aspecte de Manresa sigui semblant a un assaig d'una bomba atòmica, vaja que l'impacte ambiental és bastant gran, sort de la nostra catedral. El tren anava tirant endavant i endavant... de cop (passat uns minuts) para, cal a dir que Manresa és la última parada del trajecte... el maquinista trigava en obrir les portes... i de cop diu: Senyors passatges hauran de passar a l'últim vagó pq ens hem passat de l'estació. En aquest moment estàvem tots flipant!!! el tren ha sudat de nosaltres, no érem ningú o érem ganat i estàvem a anys lluny de l'estació. El maquinista ens va obrir les portes i ens vem trobar que havíem de saltar del tren, però clar, la distancia de l'escala al terra era considerable, comparable a una cascada si hagués plogut. Saltem...!, els lligaments poden patir un trencament, però clar el gimnàs enforteix els lligaments. I ens vem trobar que el terra hi havien pedres volcàniques del tamany de pilotes de futbol americà, per un moment estàvem en un capítol del último superviviente, només faltava una càmera. Total, ens vem queixar per els dany físics i psicològics, ah i el tren va arribar més de 30min. Un altre bitllet gratis per la saca.
