Dia 2 de l'any 0

Estàvem a punt d'arribar a Manresa.

Per la finestra es podia observar el gran monument de Manresa... el parking que mai l'acabaran per problemes econòmics i fa que l'aspecte de Manresa sigui semblant a un assaig d'una bomba atòmica, vaja que l'impacte ambiental és bastant gran, sort de la nostra catedral. El tren anava tirant endavant i endavant... de cop (passat uns minuts) para, cal a dir que Manresa és la última parada del trajecte... el maquinista trigava en obrir les portes... i de cop diu: Senyors passatges hauran de passar a l'últim vagó pq ens hem passat de l'estació. En aquest moment estàvem tots flipant!!! el tren ha sudat de nosaltres, no érem ningú o érem ganat i estàvem a anys lluny de l'estació. El maquinista ens va obrir les portes i ens vem trobar que havíem de saltar del tren, però clar, la distancia de l'escala al terra era considerable, comparable a una cascada si hagués plogut. Saltem...!, els lligaments poden patir un trencament, però clar el gimnàs enforteix els lligaments. I ens vem trobar que el terra hi havien pedres volcàniques del tamany de pilotes de futbol americà, per un moment estàvem en un capítol del último superviviente, només faltava una càmera. Total, ens vem queixar per els dany físics i psicològics, ah i el tren va arribar més de 30min. Un altre bitllet gratis per la saca.

Dia 1 de l'any 0

Aquesta és la meva primera entrada en aquest bonic bloc, dic bonic pq serà molt bonic, ja sabeu com és la renfe.. flors i violes..
Explicaré totes les meves anècdotes, algunes fortes altres lights, tot ben desat en aquest bonic bloc així els meus nets veuran com el seu avi s'ho passava genial amb els trens...

Vamos!! Aquí comença la meva aventura.

Avui ho he passat força malament, tenia 38 de febre, i a la tornada del treball he agafat la renfe com no... Mentrestant esperava el tren desitjava tenir un seient, doncs si!! dos lloc buits!! però tot no és tan genial. Al moment entren al vagó uns 100 nens/nenes d'uns 18 anys, odiosos, xulus, cridaners, maleducats, amb els pantalons fins als mitjons, segur que tenen un fotolog on mostren les seves carències físiques i comparteixen missatges que provoquen grip as. El meu cap estava a punt d'explotar, en aquells moments m'imaginava pelis gores del pal SAW 6 (només per emule o torrent)... no paraven! cridaven: Fiesta Fiesta!!! i les nenes SISI, i entre els nens es donaven petons i les nenes tb. Sort que només va durar 30 min, després va ser com sempre, un vagó amb gent dormint, jugant, llegint o insultant per teléfon. Va passar el revisor... però jo estava preparat.